Manuel Navas: Nacionalisme, independentisme i sobiranisme

Nacionalisme, independentisme i sobiranisme


Els temps estan canviant. Ja no n’hi ha prou amb moure les peces del tauler, s’ha de canviar el tauler i que ningú s’enganyi, qui ara per ara dominen aquest “tinglado”, aquests “senyors dels diners”, amb o sense independència, no ho canviaran.

 

Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/09/2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Es pot ser independentista sense ser nacionalista, nacionalista sense ser independentista i sobiranista sent o no nacionalista i / o independentista i, des d’un altre enfoc, unionista, autonomista, federalista, confederalista o independentista. I es pot “passar” de fronteres i banderes per convicció cosmopolita o per desídia.

I tot això, a grans trets, amb posicions d’esquerres o dretes. En definitiva, les opcions en el terreny dels marcs jurídics i polítics per establir relacions entre comunitats i estats són múltiples però el denominador comú democràtic és l’inalienable dret a decidir dels pobles. Sigui quina sigui la decisió, per adoptar-cal exercir aquest dret, en cas contrari, són altres els que decideixen per nosaltres i això està en les antípodes d’una societat democràtica.

Que en l’actual context la independència pugui ser el contrapunt entre la miopia política i “hidalguia” casposa dels governs de regne d’Espanya i la voluntat d’amplis sectors de Catalunya, no requereix apel·lar a l’essencialisme i / o etnicisme sobre l’origen de les nacions (espanyola, catalana, ….) per autoafirmar en imperis sacrosants o destinacions en l’universal. Les nacions no tenen origen diví. Són construccions socials. La seva creació i vida és tan contingent com efímera.

En particular, la seva formació són autèntics relats de terror caracteritzats per guerres de rapinya, matrimonis d’interessos, conspiracions palatines, massacres, pernades, traïcions i assassinats de tots els colors, reflex del vil tarannà de senyors, nobles, reis i reietons, que han utilitzat al poble com a carn de canó per satisfer les ànsies irreprimibles d’aquests autèntics bandolers, avantpassats de les màfies, la versió refinada la tenim en les troiques i clubs Bilderberg de torn, acompanyats per la casta política al seu servei que fabriquen lleis neoliberals per perpetuar el “tinglado”.

No existeixen patriotes en abstracte. Això és el que ven la consigna del “nou” projecte convergent “primer la independència i després ja veurem”, una frase que ha fet fortuna i fins i tot ha estat assumida per determinats sectors socials per justificar una decisió molt discutible i que conté un tuf ètnic a utilitzar-se per titllar d’antipatriotes als dissidents, als que no estan disposats a combregar amb rodes de molí i denuncien el caràcter de classe d’un procés capitanejat per Convergència, obviant la major: que un component essencial d’una nació que es preï és la pluralitat i que el pensament únic empastifat de patriotisme, és extremadament perillós (preocupant són determines declaracions i opinions que apareixen en mitjans i xarxes socials per la seva virulència contra la discrepància).

Arribats a aquest punt, és pertinent desmitificar el patriotisme dels “senyors dels diners” que, d’una banda, enarboren banderes i d’una altra espolien als seus conciutadans i de la seva hipòcrita manera d’entendre la sobirania que permet a la Sra. Merkel, l’FMI, …, (usurpant aquesta sobirania del poble), decidir retallades socials i receptes privatitzadores en favor d’empreses i multinacionals. Apliquen mesures neoliberals no per patriotisme, sinó per interessos encara que amb això estiguin robant la cartera i el futur de generacions de “els seus compatriotes”.

Sense oblidar que, segons sembla, el seu “amor a la pàtria” no és antídot suficient contra el convulsiu tic de ficar la mà a les arques o la tendència a evadir capitals o la seva addicció a pràctiques corruptes.

Encara que l’ocultin, l’evidència és tossuda i la veritat és que hi ha interessos i classes socials en tots els estats, com també més afinitat entre els poders econòmics, de diferents nacionalitats que entre aquests magnats i els seus compatriotes nacionals. “Ras i curt”, són més fidels al sistema econòmic que els atorga riquesa i estatus que a les identitats i sentiment construïts al voltant d’una nació, per això cal insistir que el resultat de la construcció d’un nou estat depèn de la classe social que dirigeixi el procés: i avui i aquí, el disseny, en funció de determinats interessos està en mans convergents (retallades, privatitzacions, … mostren el camí).

Ni sóc nacionalista, ni independentista. M’incloc en el sobiranisme, un concepte que entenc més ampli i associat amb el dret a decidir que tenen els pobles sobre el model d’estat que prefereixen i, des d’aquest plantejament, impuls un model que afavoreixi al 99% de la ciutadania (territorial, social, econòmic i políticament), que superant un dret a decidir limitat a la creació o no de fronteres, posa damunt la taula la necessitat d’un procés constituent a Catalunya i a Europa per rediscutir les regles de joc d’un nou contracte social.

Un sobiranisme que empoderi a la majoria ciutadana per promoure un gir substancial en els estats existents i evitar que els que, si s’escau, es puguin néixer, siguin fotocòpies dels existents, que s’han revelat no només incapaços de satisfer les necessitats socials i econòmiques de la majoria, sinó ser els causants de crueltats evitables i insostenibles. Els temps estan canviant. Ja no n’hi ha prou amb moure les peces del tauler, s’ha de canviar el tauler i que ningú s’enganyi, qui ara per ara dominen aquest “tinglado”, aquests “senyors dels diners”, amb o sense independència, no ho canviaran.

En aquest escenari i respectant el que cada decideixi (pluralisme vs uniformisme), el meu vot l’orienta la utilitat que pugui tenir per al poble i per a la classe a la qual pertanyo, no per als que formen part de la casta econòmica i política, autèntics generadors de la crisi econòmica, de la gravíssima situació en què ens han ficat i beneficiaris de l’atracament que ens estan perpetrant.

Manuel Navas. Sociòleg.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s