Ha arribat l’hora [Català]

  • AUTOR: Gontran Patrick Dutoya

Ha arribat l’hora

 

A tots els pobles ibèrics,

Davant la gravetat dels fets transcorreguts aquests últims mesos ens veiem amb la obligació moral a fer una crida; una crida a tots els pobles de la Península Ibèrica i de les illes germanes, a totes les persones que tinguin l’anhel de la llibertat, i a tots els ciutadans que es sentin compromesos amb la veritable democràcia.

El conflicte que té lloc en aquests moments a Catalunya transcendeix l’esfera territorial, i fins i tot política. Ja no es tracta d’una confrontació entre aquells que volen seguir el camí de l’autonomia espanyola o aquells que aposten per la independència, ja no… En aquests moments, s’està lliurant una batalla a mort entre un règim moribund, gangrenat per la corrupció, la coacció, les malversacions, l’abús de poder i l’espoli de la població, i les veus que s’alcen dient prou! Dient que ja no podem seguir arrastrant aquesta oligarquia paquidèrmica que ha suposat un llast per el progrés social d’aquest país, un fre al sentiment de germanor entre els pobles i cultures, un obstacle per al desenvolupament d’una economia saludable i sostenible, i una limitació constant per la implantació d’una democràcia directa, autèntica i participativa.

Es ben cert que molts catalans han apostat per la independència per deixar enrere aquest règim asfixiant. És comprensible i admirable: el seu coratge, la seva determinació y sobretot, la seva immensa dignitat: Lluitant contra un estat sense usar armes, defensant els seus drets sense fer mai ús de la violència, y combatent sempre pacíficament, sempre units i com un autèntic poble. Els catalans poden estar orgullosos d’el que han portat a terme, com també poden estar-ho aquelles persones, de Castella, de Galícia, d’Andalusia, d’Euskadi, i de tants altres indrets del territori espanyol, que han sortit al carrer o s’han manifestar a través de xarxes socials per donar suport a la lluita del poble català, per demostrar que els catalans no estan sols en aquest combat, que ha de ser una lluita de TOTS els pobles ibèrics contra una oligarquia centralista, que vestida de democràcia moderna subjuga els pobles i espolia la gent i els recursos de la terra.

Ha arribat l’hora de prendre consciència del destí comú que ens uneix a tots els pobles ibèrics. Hem compartit una llarguíssima història, amb moments molt dramàtics i dolorosos, però també amb episodis inspiradors i dignes de ser recordats. I si precisament repassem aquesta història, podrem intuir que els moments durs han estat generalment per la traïció de les elits o a causa de l’incompetència o el mal geni dels dirigents. Els moments més inspiradors, per altra banda, moltes vegades han estat protagonitzats per la gent, per la classe treballadora, per la pagesia o per els moviments obrers, i en molts casos també per intel·lectuals, artistes i genis de tota mena.

Catalunya sense dubte ha estat especialment martiritzada per no encaixar en un projecte que desitjava els seus recursos humans, econòmics i naturals, sense voler la seva herència, la seva llengua i les seves tradicions. Però no ens enganyem, tots els pobles d’aquesta terra ancestral han patit i han estat enfonsats en la misèria, en algunes èpoques més que en d’altres. Potser molts no en son plenament conscients o potser ho veuen com una fatalitat.

Els catalans han aixecat el cap, i han deixat ben clar que ja no volen continuar així. Des d’Ibernexus, fem una crida a que s’uneixin a aquesta lluita reivindicativa TOTS els pobles ibèrics, per a unir passes i a seguir el camí que han emprès els catalans, els primers en cansar-se del règim oligàrquic peninsular. Els habitants de la península i les illes germanes hem de demostrar que volem seguir cohabitant, que volem seguir compartint allò que estimen, i que desitgen de tot cor que perdurin aquests intercanvis d’experiències culturals i de germanor que tant ens aporta i que tant ens enriqueix. Han de demostrar al món que tenim ganes de crear un país nou, però estan units en la pau i la germanor, sense que cap poble pogui imposar res als seus veïns, i menys un poder central. Creiem amb fermesa que una confederació de països ibèrics és una alternativa viable, on podem compartir la força de la unitat i la llibertat confederal. Mai més un Tribunal Constitucional Central podrà derrocar les decisions democràtiques dels pobles, mai més es perpetuaran els caciquismes territorials i mai més un govern centrar podrà decidir de forma arbitrària i en base al seu propi benefici la gestió de les inversions territorials. Una república confederal ens faria adults i responsables com a subjectes polítics; a les persones físiques i també a les nacions ibèriques que han estat reduïdes a la condició de suplicants a un govern central.

Ara més que mai, és moment de plantejar un nou projecte de país, però els catalans no tenen perquè dur-lo a terme sols. Podem fer-ho junts, amb tots els pobles d’ibèria i de les illes! Un projecte en el que ningú hi perdrà i en el que tots hi guanyem, excepte potser aquells que viuen despullant la gent dels seus recursos i de la riquesa fruita dels seus esforços.

Podem somiar. Podem tenir esperança. I hem d’apostar per aquest quart camí, on substituïm d’imposició per la cooperació, l’odi per el respecte i el rancor per la germanor. Ara és el moment, el moment de deixar enrere Espanya perquè Ibèria reneixi de les seves cendres, i s’alci amb el clamor dels pobles, lliures i germans.

 

Ha arribat l’hora. Visca Catalunya, i visca la República Confederal Ibèrica!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s