Iberisme-Ibernexus. Preguntes freqüents [Català]

Gontran Dutoya, un dels membres fundadors i president d’Ibernexus intentarà
respondre a les preguntes més freqüents que pot generar l’Iberisme i Ibernexus.

 

L’Iberisme es un concepte clau del Moviment Ibernexus. Però exactament, en què
consisteix l’Iberisme?

Per fer-ho fàcil, podem afirmar que l’Iberisme és una tendència o idea que veu la península ibèrica com una unitat, com un “tot”. Incloent-hi també els territoris relacionats com les Illes Balears, Canàries, Madeira… Aquest podria ser el nucli del concepte d’Iberisme, i d’aquí s’en deriven moltes interpretacions.

 

Quines en podrien ser les interpretacions?

Per començar, l’iberisme pot ser geogràfic, filosòfic, cultural, geopolític… Al veure la península com un conjunt dependrà des de quina perspectiva el considerem. El que ens interesa és especialment l’iberisme polític. I aquí ens podem trobar amb tres principals interpretacions força definides. Primer tenim un iberisme centralista; és el que veu l’Iberisme com una sola nació, amb una llengua, una identitat i una cultura unificada. Si bé molt sovint aquesta vessant de l’Iberisme no defineix del tot com hauria de ser la nació, ni quina llengua hauria de ser l’oficial ni com seria la identitat, per qui la promou, es pot ensumar un cert imperialisme espanyolista. Després trobem l’iberisme pràctic, que també anomenaria l’Iberisme del Status Quo. Un que busca fomentar i millorar les relacions bilaterals entre els tres països ibèrics, sobretot entre Portugal i Espanya (Andorra quedant com un actor secundari en aquest escenari). Es per tant un model iberista que no entre en conflicte amb la configuració geopolítica actual. Aquestes dos vessants son sense dubte les més esteses entre els iberistes.

 

Ha mencionat tres interpretacions i n’ha esmentat dues. I la tercera?

La tercera vessant iberista és la que defensem i promovem a través del moviment. En podríem dir Iberisme Confederal, o Iberisme Plurinacional. Es un iberisme que contempla tot l’espectre cultural de la península i les illes, que vol reconèixer, promocionar i protegir totes les identitats dels diferents pobles ibèrics, que son un veritable tresor humà.

 

I com es traduiria aquest Iberisme Confederal o Plurinacional?

Doncs el principal aspecte a destacar es el dret d’autodeterminació dels pobles ibèrics. Que cada un dels pobles i identitats de la península pugui reivindicar-se i decidir quin rol vol tenir en aquesta nova construcció geopolítica. Un primer pas lògic consistiria en descentralitzar o federalitzar Espanya de debò, per exemple.

 

Creu que aquesta vessant de l’Iberisme podria solucionar els problemes territorials que té Espanya?

No en tinc cap dubte. Si agafem el cas català per exemple. Quins son els principals motius del fervor independentista actual? Principalment, la falta d’autonomia econòmica, política i judicial respecte l’estat espanyol (i segurament l’estat lamentable en el que es troba aquesta “democràcia” espanyola), i d’imposició de part d’aquest (materialitzat en la suspensió de l’estatut d’autonomia, els presos polítics, les càrregues policials de l’1 d’octubre, els cessaments, les campanyes difamatòries, i un llarg etcètera). Per tant, iniciant un procés constituent a Espanya per tal de posar en peu una federalització de veritat segurament tindria el suport de més del 60% dels catalans. I segurament podrem trobar xifres similars a moltes altres regions d’Espanya.

 

Quines en serien les principals avantatges?

Bé, per començar no ens trobaríem amb aquest model territorial que fomenta els caciquismes i els favors. Es el gran engany de les autonomies. S’otorga un semblant d’autonomia, però les lleis aprovades per les autonomies depenen del vist i plau del centre, tant legalment (no faré esmena de totes les lleis aprovades pel parlament de Catalunya que han estat tombades per el Constitucional), com econòmicament (qui acaba repartint el pastís és el govern central). Així doncs, es fa gala de ser un país descentralitzat en aparença, segurament en el seu dia per calmar els diferents pobles que conformen Espanya, però s’acaba produint una situació de constant súplica dels governs autonòmics al govern central, a través de favors recíprocs i de càstigs per els que no actuïn conforme a les decisions i prioritats del govern central. En països federals com Alemania, cada estat o lander té el seu estatut o constitució, amb els seus propis tribunals constitucionals i molta més llibertat econòmica, per exemple.

 

Però Espanya què hi guanyaria?

Espanya si seguís existint com a estat federal guanyaríem en quant a democràcia. També generaria un model territorial que afavoreix el desenvolupament dels territoris. Per exemple, amb un model així segurament tindríem ja el Corredor Mediterrani en marxa, que no només afavorirà Catalunya, Valencia, Madrid i Andalusia, sinó que la riquesa es contagiaria a tota l’economia peninsular. Amb el model autonòmic ens trobem que el govern central pot curtcircuitar el desenvolupament d’algunes regions mentre en altres es malgasten recursos en projectes absurds. Es aquesta mena de paternalisme el que fa que els pobles ibèrics estiguin infertilitats. Un país format per pobles madurs i responsables té molt més futur que un estat centralitzat que realitza xantatges i favoritismes sistemàticament als seus “vassalls”.

 

Però hi ha regions que no es podran desenvolupar per elles mateixes. Com ho farien en aquest model?

Bé, òbviament s’hauria d’establir una quota de solidaritat que tots els estats haurien de pagar per igual, proporcionalment. Però a l’hora de decidir on s’invertiran aquests fons de solidaritat es podrien prendre en compte certs aspectes. Realment fa falta un aeroport aquí? Segur que es una bona inversió obrir un enorme centre cultural en aquesta ciutat? No és millor invertir en aquesta regió que vol desenvolupar una enorme central d’energia solar que li aportarà beneficis econòmics reals i un benefici per el conjunt del territori? En tot cas, crec que amb aquestes premisses tot el país es desenvoluparia de manera molt més efectiva que no amb un estat centralista que reparteix on té més suports o on hi ha governs locals amb les mateixes sigles, segurament per poder rebre les comissions i demés beneficis col·laterals. Però si es descentralitza i segueicen governant els mateixos… El cas és que també s’ha de produir un canvi polític profund. Donant pas a una democràcia més saludable i participativa.

 

I com es podria dur a terme?

Abans he esmentat el concepte de procés constituent. Es un dels pilars del programa d’Ibernexus. Creiem que la ciutadania ha de tenir la paraula en la presa de decisions polítiques més enllà de la simple elecció de representants (condicionada per les falses promeses, els discursos buits i la manipulació constant dels mitjans de comunicació per induir al vot). Partint d’aquesta idea, fa falta un canvi profund en moltes capes de la nostra societat. En educació s’hauria de fomentar el pensament crític i el desenvolupament de les eines de coneixement necessàries per tenir certa responsabilitat política. Els mitjans de comunicació s’haurien de reformular per poder ser una font de coneixement i no d’ignorància. Son alguns exemples.

 

I el paper d’Ibernexus en tot això?

Doncs per ara som un moviment embrionari. Però a nivell d’acció tenim dos eixos principals en els que volem involucrar-nos. El primer consistiria en fer pedagogia i a despertar el sentiment democràtic de la ciutadania. Ens han adoctrinat durant dècades i segles perquè desconfiem de les nostres pròpies capacitats i de la gent que ens envolta. Fins al punt que preferim que ens governi un Rajoy abans que ho facin els nostres veïns (amb qui compartim la gran majoria dels nostres problemes). Volem realitzar activitats, esdeveniments i organitzar jornades per acostar la gent a la responsabilitat democràcia i en la confiança. El segon eix consisteix en desenvolupar una eina democràtica essencial perquè els ciutadans puguin tenir un rol similar al que podria tenir un polític. Una eina digital on poden aprovar lleis, votar en consultes i referèndums, però també participar en la vida política, estar informats de l’actualitat i debatre. En certa manera, un panell de control democràtic en temps real.

 

Vaja, es un projecte ambiciós!

Sense dubte. Ens queda molta feina a fer. És més còmoda queixar-se de tot assegut al sofà, però hem decidit fer el pas i actuar. Perquè vulguem o no, el canvi no el realitzaran els polítics que formen part del “sistema actual”. I si no el fem nosaltres el canvi, pot ser que ens anem tots a fer punyetes. I que no hi hagi futur. Volem aportar un canvi a la península, però tant de bo arribem a generar un nou paradigma que s’encomanés a la resta del món.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s